Segon llibre que publica l'escriptora Maria Àngel Villegas amb el meu ajut.
Apart de la transcripció i Ortotipografia, aquesta vegada també he ajudat en la portada i la contraportada.
Pere Morcillo http://peremorcillo.blogspot.com ha aportat les il·lustracions de la portada, contraportada i altres que estan dins el llibre acompanyant a cadascun dels capítols del llibre.
Portada:
Contraportada:
Un exemple de les il·lustracions aportades per Pere Morcillo:
Avui s'ha publicat el llibre "La Corda" en el que he col.laborat:
La Corda
Mª Àngels Villegas
Pròleg d’Ignasi Bonet
Mª Àngels Villegas
Va néixer a Perafita (Barcelona) el
1934.
La desena d’onze germans d’una
família humil, va créixer en plena postguerra.
Va tenir una infància difícil, marcada per la
pèrdua del seu pare als sis anys. Als set anys va anar per primera vegada a l’escola
i ja va demostrar certa habilitat per les lletres. Va acabar els estudis de
primària als catorze anys.
Es va iniciar al món laboral
compaginant la feina amb petites incursions en el món artístic.
De caràcter fort, es va casar als
vint-i-vuit anys amb Joan, l’amor de la seva vida, amb qui fou molt feliç.
Després de la desafortunada mort
del seu marit, sense fills, i a pesar dels seus problemes de vista, va decidir
omplir el buit bolcant-se en la seva faceta d’escriptora.
- Pròleg -
Les aventures m’enlluernen. M’atrauen com una cuca cap a la llum.
Les primeres aventures que tots hem viscut dins la nostra
ment han sigut les més grans de totes per a mi. Aquelles que ens explicaven de
petit: Des de la caputxeta vermella, passant pels viatges de Gulliver i la illa
del tresor... i tantes d’altres que molts compartim en aquest imaginari
col·lectiu. Aquells herois que no tenien por a viatjar mooolt i mooolt lluny...
a la fi del món si calia. I molt menys a encarar-se a gegants o bèsties. Jo, a
l’escoltar o llegir aquestes històries, m’hi identificava de sobre manera. Anar
a buscar el tresor d’un pirata! Ja m’hi veia. Desxifrant el mapa. Salpant en un
vaixell amb rumb desconegut. Lluitant amb l’espasa com un corsari. La tornada
victoriosa a casa per explicar tota la història als meus amics, amb tots els
ets i uts.
Amb els anys em van seguir fascinant altres i més elaborades
epopeies. Novel·les, cinema, videojocs, llibres d’història, sèries de TV...
Entraven pels meus ulls ja amb una mirada no tant pura i brillant, això si.
Descobrint que la caputxeta vermella no era real! Però, a la vegada, albirant
que qui la havia “creada” si que ho era. Aquesta segona “dimensió” d’una obra
em va captivar llavors i encara la sento avui en dia. Un autor és una persona
que “crea” aventures pel gaudi de tothom. Fascinador!
Aquest llibre que ha escrit la Mª Àngels no sé si es podria
catalogar com “aventura”. Però ha estat creada únicament i exclusiva amb la
seva ment. No trobareu ni tant sols un mínim clixé ensucrat. La història no comença amb la protagonista
despertant-se i no sabent qui és. Ni continua amb un sol home que s’enfronta i
enderroca un exèrcit. Ni molt menys apareix un savi d’orient que farà de mestre
a un adolescent al qui fan bullying a l’escola. L’autora no sap ni vol res de
tot això. Ella ens vol explicar una història nova. Ni una sola coma ha estat
xuclada d’enlloc. I això, per mi, és el que m’atrau de qualsevol relat. Una
peça original escrita amb humilitat.
Ara be, l’aventura de la que us vull parlar, la meva
aventura, és la que em va proposar la autora: Ajuda’m a escriure un llibre (em
va dir) Com si fos tant fàcil! Vaig pensar.
A la meva edat les aventures costen de viure. Ja no soc un
jovenet. Però no ho vaig dubtar ni un segon: M’apunto a aquest viatge cap a lo
desconegut. No sabia si trobaríem un tresor. Però entre els dos ens vàrem
enfrontar amb els problemes i dificultats que ens van sortir al pas per tal de
fer arribar el somni de la Mª Àngels a bon port.
- Contraportada -
La corda
Novel·la on s’explica la dramàtica
història de la Pilar. Una dona valenta però amb un destí torçat ja de soca-rel.
Ambientada a la Catalunya actual
però que serà fàcilment identificable pel lector de qualsevol altre lloc (i
qualsevol altre temps) pels temes quotidians i universals en els que tots,
d’una manera o altre, ens podem veure rodejats.
Malgrat les penúries s’ha de fer
camí. La vida no hi entén de sentiments. I la Pilar, segurament de manera
inconscient, lluitarà sense defallir. Tot i que l’esforç no sempre acaba amb
victòria.
